Entrevista a Pere Purrà, jugador i entrenador de bàsquet

 

 

Avui parlem amb en Pere Purrà, 18 anys, de Sant Celoni.  Estudia 1r de Mestre en Educació Primària a la UdG, fa de monitor esportiu i juga i entrena al C.B. Sant Celoni

1. Fa uns anys ja vam tenir el plaer de poder parlar amb tu sobre esport i altres temes. Ara que ja en tens 18, què ha canviat en tu?

La motivació. A l’altra entrevista que vaig fer en aquest blog amb 12-13 anys, suposo que em volia menjar el món, viure del bàsquet i arribar a jugar a una lliga important. Ara no puc dir que em falti motivació, perquè estem lluitant per pujar l’equip a Preferent (juga al sots-21 del C.B. Sant Celoni), però he vist que és molt difícil arribar a formar part de l’elit dins un esport amb tants federats com és el bàsquet.

Crec que entre els 17-18 anys és l’edat en què redescobrim l’esport que practiquem, en el meu cas el bàsquet. Jo ja no vull driblar com en Chris Paul, passar-la com en Rondo o tirar com en Kevin Durant per arribar a jugar al seu costat. Ara em conformo amb aprendre encara més, gaudir amb els meus companys i seguir guanyant partits.

"Si abans em volia menjar el món i viure del bàsquet, ara em conformo en aprendre cada dia més i gaudir dels meus companys"

2. Com a monitor d’extraescolars, què és el que has après? Què és el que més t’agrada del món del lleure?

Moltes coses! Però potser la que més m’ha sobtat i agradat al mateix temps és la sinceritat que desprenen els nens. En el món dels adults (en el que fa poc he entrat) és difícil saber si el que estàs fent interessa a algú o com pots millorar alguna cosa, perquè tothom és políticament correcte i ningú diu realment el que pensa. En el món dels infants qualsevol cosa que facis és jutjada, aprovada o criticada. Això m’ajuda a millorar des de la crítica constructiva de l’alumne perquè la pròxima classe sigui millor. 

3. També ets entrenador de bàsquet des de fa un quant temps. Què intentes transmetre a les teves jugadores?

Intento buscar una barreja entre diversió i competició. A l’edat de 8-9 (entrena al pre-mini femení) han de començar a saber que la frase “Lo important és participar”  ja no és vàlida per quan perds un partit de 50 punts, però tampoc vull que hi hagi nenes que comencin a deixar de jugar a bàsquet perquè no s’ho passen bé.

"En el món dels infants qualsevol cosa que facis és jutjada, aprovada o criticada. Això m’ajuda a millorar des de la crítica constructiva de l’alumne perquè la pròxima classe sigui millor"

4. Què t’aporten elles a tu?

Quan veig que es llancen a per cada pilota i s’esforcen per guanyar el partit, veig que la meitat de la feina ja està feta. L’altra meitat és la part tècnica, que s’aconsegueix repetint i insistint als entrenaments.  Veure que he estat capaç de transmetre aquest fet de no donar cap pilota per perduda ni cap partit per impossible em fa feliç, és com si ja hi hagués una part de mi en cada una de les 14 nenes. Bé, i quan guanyen m’alegren el cap de setmana i els meus amics em diuen que em faig pesat tant parlar d’elles.

5. Segur que tens mil anècdotes d’aquests anys com a míster. Alguna en especial?

Doncs la més curiosa ha passat fa poques setmanes. Ens enfrontàvem al líder i anàvem en quarta posició. Havia estat una setmana amb entrenaments no gaire bons i faltant molta gent, així que veia força difícil guanyar el partit. Com que quasi totes les nenes del meu equip tenen com a afició patinar amb patins de línia vaig dir textualment: “Si guanyem aquest partit vinc a patinar amb vosaltres al final de temporada”. Resultat final: Argentona 36 – 42 Sant Celoni… Aprofito per dir que si algú té uns patins del 47 es posi en contacte amb mi.

6. M’han explicat que de cada partit et fan una crònica de com ha anat la jornada. Explica’ns com se’t va acudir la idea i en què consisteix.

Crec que aquest és el millor exemple del que deia abans, una barreja entre diversió i competició. Cada setmana una jugadora té com a deure fer un dibuix/crònica en el que expliqui què va passar al partit anterior, que posteriorment serà penjat a la web del club. Se’m va acudir precisament plantejant-me com portar aquest tema de l’equilibri entre diversió i competició, ja que mentre la nena gaudeix desenvolupant la seva vena creativa i artística, pensa en allò que s’ha fet bé i malament en el partit anterior, i moltes vegades queda reflectit en el diàleg del dibuix o en l’acció representada. 

7. Quins són per tu els punts forts i els febles de l’esport escolar? I de l’esport federat?

A l’esport escolar com a punt positiu es podria destacar el fet que entrenes al pati on jugues cada dia però d’una manera més organitzada i seriosa; i com a punt negatiu el fet que no hi ha competició al cap de setmana i per tant no entrenes per mesurar-te a cap rival concret ni per escalar posicions dins una classificació.

A l’esport federat com a punt positiu destacaria el fet de formar part d’un grup de companys/es amb un objectiu comú, identificar-te amb els colors d’un club i aportar el teu granet de sorra perquè la cosa funcioni; i com a punt negatiu podria ser l’excés de competitivitat d’alguns equips d’alt nivell que, per assolir aquest objectiu comú, perden el respecte als seus jugadors i fins i tot els fan fora del club per portar-ne de millors.

8. Estàs estudiant Educació Primària. Què és el que et va atraure més d’aquesta professió?

Que a l’escola cada dia passa una cosa diferent: un dia decores les finestres amb boles de Nadal, l’altre dia cantes una cançó, o te’n vas d’excursió, és a dir, és més difícil caure en la monotonia de la rutina que en una oficina o un jutjat. Mai hi ha dos dies iguals a l’escola.

També el fet de substituir la figura del “jefe d’oficina pesat” que et recrimina els teus errors per l’alumne que t’aprecia i s’alegra de veure’t cada vegada que entres per la porta és un fet que m’ha fet decantar per aquesta professió.

9. Com veus l’ensenyament actual i què t’agradaria canviar o millorar?

Veig en el món de l'educació a molts professors cansats dels seus alumnes i enfadats perquè no els escolten, i crec que la culpa no és pas de l’alumne, sinó del propi mestre. Crec que aquí és on els professors i els que a la llarga ens endinsarem en aquest món hem de posar-nos a treballar. Hauríem de tenir present que els 30 alumnes de la nostra classe han d’estar molt actius i atents si volem que aprenguin una sèrie de continguts, i si no ho estan, el problema no és de l’alumne, sinó del professor, que no ha sabut trobar la manera de motivar-los.  

"El que m'agrada de l'escola és que cada dia passa una cosa diferent.  Mai hi ha dos dies iguals.  Veure que quan entres per la porta els alumnes s'alegren de veure't m'ha fet escollir aquesta professió"

10. Has estat fent pràctiques a la nostra escola. Quina valoració en fas?

Molt positiva. Al principi tenia molts dubtes perquè no sabia com m’adaptaria a l’escola, ja que havia estudiat al Cor de Maria i pràcticament no coneixia a ningú, però durant la meva estada he après moltíssim i he desconnectat dues setmanes de la burocràcia dels exàmens universitaris per viure més de prop el dia a dia de la meva futura professió. 

11. Potser és aviat per dir-ho, però amb quina franja d’edat t’agradaria més treballar a la llarga? Què destaques de cada cicle?

Em quedaria a Cicle Mitjà, que precisament és l’edat de les nenes que entreno. Basant-me en el meu equip de bàsquet, he pogut veure que a aquesta edat adquireixen molta coordinació i coneixement del cos, i tots més o menys ja comencen a tenir unes característiques diferents que els diferencien de la resta.

De Cicle Superior, que ho tinc a mà amb el Fem Equip (és un dels monitors del programa esportiu), m'agradaria destacar la seva maduresa excessiva, en part per culpa de la televisió.  Anys enrere a aquesta edat estàvem més pendents dels cromos i dels futbolistes i ara en canvi ja estan pendents de parelles, nòvios i affairs.

I de Cicle Inicial, que és a les edats on vaig estar fent pràctiques a aquesta escola, haig de dir que estic sorprès pel ritme de les classes i els continguts que aprenen. Jo pensava que seria com una etapa de benvinguda a Primària, però m’he quedat sorprès a l’hora de veure com de ràpid aprenien i les ganes que tenien de fer les coses bé.

12. Sabem que a part d’estudiar la carrera, fer d’entrenador i jugador de bàsquet i de monitor d’extraescolars, encara et queda temps per escriure en el teu bloc esportiu. Explica’ns una mica com va sorgir la idea i com està evolucionant aquesta proposta.

Bé, el nostre blog neix a partir del programa de ràdio que fem cada dilluns a Ràdio Sant Celoni amb l’Oriol Valentí i l’Adrià Draper, on repassem l’actualitat esportiva d’una manera còmica. A partir d’aquí creix la necessitat d’afegir un contingut audiovisual que a la ràdio no podem fer ús, com vídeos o imatges, i perquè amb només mitja hora de programa un cop a la setmana no podem repassar ni comentar tot allò que voldríem. Al blog ampliem la informació, expliquem curiositats, i repassem allò que passa durant un dia que no sigui dilluns i no podem comentar-ho a la ràdio.

13. Per acabar, i com vam preguntar-te fa molts anys, quin és per tu el secret de la felicitat?

Buufff… Sempre he pensat que les coses no s’aconsegueixen esperant que passin i, per contra, si s’aconsegueixen, mai és per bona sort o perquè algú t’ho hagi regalat, sinó perquè hi ha hagut un treball a darrere. La clau és jugar-te-la. Si te la jugues pots equivocar-te, pots fallar el tir de la victòria, pots perdre el cap, fer-te mal o fer el ridícul... Però si aprèns a viure d’aquesta manera, acceptant les conseqüències que això comporta, és molt probable que et sentis orgullós de ser qui ets, de fer les coses que fas i de seguir-te equivocant. Per mi aquesta és l'única manera de ser feliç, però no vull convèncer a ningú, perquè entenc que tothom té el seu propi secret.

A dalt, Pere Purrà (n. 7) amb el sots-21 del C.B. Sant Celoni, i a sota, fent d'entrenador al pre-mini femení

Parlem amb Toni Martínez, coordinador de flag a Catalunya

 

Avui parlem de football flag amb Toni Martínez, 42 anys, viu a Santa Eulàlia de Ronçana i és coordinador de flag a Catalunya (i l'any vinent a nivell estatal)

1. Quatre anys al capdavant del programa de promoció de football flag a Catalunya.  Quina valoració fas del Flag Acció i com preveus el seu futur?

La valoració no pot ser millor. Tal com volíem, hem guanyat moltes llicències esportives i hem activat moltes iniciatives de flag.  El futur -de Flag Acció- dependrà de qui s'encarregui del programa un cop acabi aquesta temporada, però crec que seguirem creixent. 

2. Com a coordinador, què és allò que més t'agrada o et motiva del món del flag?

M'agrada molt comprovar que hem assolit els objectius que ens havíem proposat, i que amb esforç podem fer créixer un esport gairebé desconegut.

3. Quin és el secret per elaborar un bon programa o projecte esportiu?

Una barreja d'il·lusió, planificació, treball i sobretot realisme. 

" El secret de tot projecte és una barreja d'il·lusió, planificació, treball i sobretot realisme " 

4. Creus que els projectes tenen data de caducitat?Tot té data de caducitat, només cal que averigüem quina pot ser la del nostre projecte i tenir-ho en compte.

5. Si ens fixem en la cultura esportiva d'altres països, quina destacaries especialment?

Sense cap mena de dubte, la dels Estats Units, malgrat que la nostra potser gaudeix de més equitat social. 

6. L'any vinent ja passes a encarregar-te de la promoció del flag a nivell estatal.  Què intentaràs aportar i què vols aprendre'n d'aquesta experiència?  

Vull aportar una mica de realisme i demostrar que podem créixer.  Segur que aprenc un munt de coses, però fins que no m'hi trobi no ho sabré.

7. Quin creus que serà el repte més important de cara a aquesta nova aventura i els objectius que et marques a l'hora d'exportar la feina feta a Catalunya? 

No espero res en concret.  El repte que tenim és anar treballant i el procés ens dirà en cada cas què fer i com fer-ho de la millor manera possible.  Partim d'una base, però només és un full de ruta, i després ja veurem com es desenvolupa el programa i tots els seus objectius. 

8. Parlem dels protagonistes, els jugadors/es.  Com animar-los a jugar a flag havent-hi futbol o bàsquet? 

Simplement dir-los que ho provin, si ho fan, ja estaran "enganxats".

" Qui prova el flag queda enganxat "

 

9. Com valores els cursos de dinamitzadors de l'esport escolar per als alumnes d'ESO?   

Molt bé, però és una aposta de futur, ja que ara encara és molt aviat per conèixer-ne els seus fruits, però a mi personament m'agrada la filosofia del Pla Català de l'Esport.

10. Els consells esportius ofereixen una varietat molt àmplia d'esports per competir al llarg de l'any.  Són una bona alternativa a l'esport federat?

Sí, però s'hauria d'organitzar millor en alguns aspectes, fer-ho més atractiu pels nens i nenes.  S'ha de crear un entorn atractiu, que sigui un espectacle pel nen.  Estaria bé que per exemple s'instaurés una mena de palmarès dels campions escolars de cada esport, i en aquest sentit, els anglosaxons ens porten molt d'avantatge, ja que als instituts americans hi ha una tradició esportiva que genera a l'alumne una motivació per formar-ne part.  Tot i això, insisteixo que des dels Consells s'està fent molt bona feina. 

" Als instituts americans hi ha una tradició esportiva que genera a l'alumne una motivació per formar-ne part "

11. Com potenciar un esport minoritari sense caure en el desànim? 

Cal dir que el futbol americà i el flag són esports de masses, i en uns anys i depenent de varis factors estarà consolidat a Europa.

12. Per acabar, recomana un llibre als nostres lectors i una pel·lícula que estimuli a la pràctica esportiva. 

Recomano moltíssim llegir, veure vídeos, entrevistes per a millorar l'estat d'ànim i com a complement, fer esport.  Una bona pel·lícula pot ser "Rudy".  És la història de la determinació d'un jugador de futbol americà sense capacitats naturals que arriba a lluitar amb els millors, és un film que dóna idees sobre la millora continuada, un tema que cal tenir sempre present. 

Parlem amb Xavi Casellas, entrenador i jugador de pàdel del C.P. Buixalleu

Avui parlem de pàdel amb Xavi Casellas, 35 anys, viu a Sant Feliu de Buixalleu (Girona) i és jugador i professor de pàdel.

1. Fa pocs dies va tenir lloc la Final del Mundial de pàdel al Palau Sant Jordi.  Com vas viure l'experiència?

La celebració de la fase final del mundial de pàdel 2012 al Sant Jordi ha estat molt interessant, amb un molt ambient de pàdel, i un escenari increïble, ja que poder muntar una pista dins del Palau dóna una sensació d'espectacularitat i grandesa a aquest esport.  Vaig assistir a les dues finals, la masculina i la femenina, i puc dir que  es van veure dos grans duels, la gent va vibrar i gaudir molt amb l'espectacle ofert pels millors jugadors del planeta. 

2. L'increment en el nombre de participants de pàdel aquests darrers anys està sent espectacular.  Quines són les causes principals d'aquest èxit?
El boom a nivell social d'aquest esport jo l'he viscut in situ en els darrers 2 anys.  Què fa que agradi tant el pàdel? Doncs en primer lloc, és un esport per a tothom i molt fàcil de jugar-hi. A més a més, no requereix unes condicions físiques ni tècniques molt grans  per practicar-lo.  És divertit i enganxa, perquè com més jugues més t'agrada, perquè cada cop veus que ho fas millor.  I l'altre aspecte és que té un component social molt gran, juguen 4 jugadors, i ja tens l'excusa per quedar 4 amics, familiars, 2 parelles...

" El pàdel és un esport per a tothom i molt fàcil de jugar-hi, no requereix unes condicions físiques ni tècniques molt grans. És divertit i enganxa"

3. Com a entrenador de pàdel, què és el que més destaques de la teva tasca? 

La feina de professor és més dura del que la gent es pensa! Vist des de fora pot semblar que només "tires boles", però hi ha molta més feina al darrera.  La meva missió és que l'alumne aconsegueixi a cada classe tres objectius: aprendre, divertir-se i fer esport.  Quan un d'aquests tres no es cumpleix l'alumne no sortirà content.  Per tant és una batalla constant a innovar en exercicis, a fer millorar l'alumne, a que s'ho passi bé, però sempre amb un to de serietat... ja ho veieu, no és tan fàcil! (rialles)

" La meva missió és que l'alumne aconsegueixi a cada classe tres objectius: aprendre, divertir-se i fer esport "

4. Havies fet abans alguna feina semblant de monitoratge-entrenador?
De més jove havia estat uns mesos entrenador de bàsquet, i he treballat molts anys de comercial, la qual cosa m'ha ajudat molt en el tracte amb la gent, i a tenir molta molta paciència amb molts alumnes!

5. Quantes hores dediques al pàdel a la setmana?

Dedico moltíssimes hores a la setmana com a professor, i a sobre en el temps lliure em dedico a jugar-hi... entre d'altres activitats!  Però el fet de ser jugador em serveix per voler millorar cada vegada més, i sé que si milloro com a jugador, també milloraré com a professor.

6. Quines edats entrenes? Què és el que més t'impressiona dels teus alumnes?

Dono classes a nens i nenes de 6 anys, i a alumnes de 50 anys. Aquests serien els dos extrems, i entremig, tota classe d'edats.  El que més m'impressiona és que no hi ha dos alumnes iguals, cada persona és un món, ja sigui a nivell físic com en el tracte personal.

7. T'arriba un nou alumne.  Quins consells tècnics/tàctics i valors intentes transmetre-li?

Mira, dies abans de començar a treballar de comercial, li vaig preguntar a un noi que porta molts anys de comercial, l'Àlex: "per treballar de comercial necessites parlar molt bé, oi?" i em va respondre: "doncs no, el que necessites és saber escoltar molt bé".  Quan m'arriba un alumne nou, el primer que li dic és: "quines intencions tens amb el pàdel?", trobo que és bàsic saber què vol l'alumne, què necessita i a on vol arribar.

" Trobo que és bàsic saber què vol l'alumne, què necessita i a on vol arribar "
 

8.  Després del curs d'instructor vas obtenir el de tècnic nivell 1.  Et planteges obtenir més títols de cara al futur?

Ja  tinc el titol de Tècnic nivell 1 en l'especialitat de pàdel, homologat per l'escola catalana de l'esport i amb validació Europea. Aquest és l'últim que ha sortit.  Els títols i cursos estan bé, per tenir currículum, però on realment s'aprèn és a la pista.  Porto més d'un any rebent classes de competició d'un professor -Jaume Carreras-, al qual li estic molt agraït per tot el que m'ha ensenyat. Com a la vida mateixa, cada dia és un aprenentatge. A part de les classes, aprenc molt dels llibres, blogs, foros, vídeos i dels mateixos alumnes.  És important tenir els mètodes propis d'ensenyament, però a més a més, estar obert a noves coses que vagin apareixent.

9. Si un s'entreté a la web de la Federació, ja se't pot trobar en el rànking català.  Quins objectius et planteges com a jugador?

He jugat 3 tornejos federats, amb bons resultats, i això suma punts pel rànking català.  Intento combinar la feina amb la participació en algun torneig de la federació, tot i que és dur, ja que entre setmana es fan les fases prèvies, i això suposa jugar a les 9 o 10 del vespre després de la jornada laboral... desplaçar-te al club on es faci el torneig... acabar a les 11 de la nit i tornar a casa... t'ha d'agradar molt per poder fer això!
  

10. Dels tornejos en què has participat, quin recordes amb més entusiasme?

Doncs el que tinc més en ment és l'últim que vaig fer i guanyar! Era aquí al Pich and Putt de Gualba, fa 15 dies, i vam haver de remuntar un set en contra, i això fa que assaboreixes encara més la victòria!

11. Ja teniu club propi: C.P. Buixalleu.  Com a club, l'objectiu principal ara mateix és...

El club el porta i regenta amb molta dedicació el Joan Vila, i té una massa social d'abonats i practicants molt important.  Com en tot negoci, no n'hi ha prou en construir unes pistes i ja està, sinó que és necessari que la gent s'hi trobi a gust, que se senti com a casa, i això al VilaVillage crec que s'ha aconseguit.

12. Havies jugat molts anys a bàsquet... creus que és positiu alternar com més esports millor?

El bàsquet era i és una de les meves passions.  Vaig competir a 1a catalana amb el C.B.Blanes i en guardo molt bons records.  El bàsquet el segueixo, tant l'acb com la nba, i un cop a l'any jugo unes 24h a Arbúcies!  Respecte a  combinar esports, crec, i és el que dic als pares, quan els nens són petits és bo que practiquin els esports que ells vulguin. Com més millor, i poc a poc els mateixos nens ja aniran seleccionant quins o amb quin es volen quedar.

Jo, a part del pàdel, vaig al gimnàs uns 3 o 4 cops per setmana, i faig musculació, estiraments, cardiovascular, etc..., però hi vaig com a hobby, sense cap mena de pressió ni obligació, perquè m'encanta.  Si estigués una setmana sense trepitjar el gimnàs m'agafaria algu!  Crec que l'esport a la que passa de ser un hobby a una obligació... deixa de ser un esport. 

" Quan els nens són petits és bo que practiquin els esports que ells vulguin. Crec que l'esport a la que passa de ser un hobby a una obligació... deixa de ser un esport "
  

Si vols afegir algun detall que creguis interessant...

Només afegir que animo a tots i a totes als que encara no heu provat el pàdel que el proveu, perquè només que el proveu un dia, ja em direu... (rialles), segur que molts repetireu l'experiència.

I donar les gràcies a en Carles i tota la gent del Fem Equip per comptar amb la meva aportació. M'ho he passat molt bé responent les vostres preguntes!

Salutacions i molt pàdel!