Entrevista a Pere Purrà, jugador i entrenador de bàsquet

 

 

Avui parlem amb en Pere Purrà, 18 anys, de Sant Celoni.  Estudia 1r de Mestre en Educació Primària a la UdG, fa de monitor esportiu i juga i entrena al C.B. Sant Celoni

1. Fa uns anys ja vam tenir el plaer de poder parlar amb tu sobre esport i altres temes. Ara que ja en tens 18, què ha canviat en tu?

La motivació. A l’altra entrevista que vaig fer en aquest blog amb 12-13 anys, suposo que em volia menjar el món, viure del bàsquet i arribar a jugar a una lliga important. Ara no puc dir que em falti motivació, perquè estem lluitant per pujar l’equip a Preferent (juga al sots-21 del C.B. Sant Celoni), però he vist que és molt difícil arribar a formar part de l’elit dins un esport amb tants federats com és el bàsquet.

Crec que entre els 17-18 anys és l’edat en què redescobrim l’esport que practiquem, en el meu cas el bàsquet. Jo ja no vull driblar com en Chris Paul, passar-la com en Rondo o tirar com en Kevin Durant per arribar a jugar al seu costat. Ara em conformo amb aprendre encara més, gaudir amb els meus companys i seguir guanyant partits.

"Si abans em volia menjar el món i viure del bàsquet, ara em conformo en aprendre cada dia més i gaudir dels meus companys"

2. Com a monitor d’extraescolars, què és el que has après? Què és el que més t’agrada del món del lleure?

Moltes coses! Però potser la que més m’ha sobtat i agradat al mateix temps és la sinceritat que desprenen els nens. En el món dels adults (en el que fa poc he entrat) és difícil saber si el que estàs fent interessa a algú o com pots millorar alguna cosa, perquè tothom és políticament correcte i ningú diu realment el que pensa. En el món dels infants qualsevol cosa que facis és jutjada, aprovada o criticada. Això m’ajuda a millorar des de la crítica constructiva de l’alumne perquè la pròxima classe sigui millor. 

3. També ets entrenador de bàsquet des de fa un quant temps. Què intentes transmetre a les teves jugadores?

Intento buscar una barreja entre diversió i competició. A l’edat de 8-9 (entrena al pre-mini femení) han de començar a saber que la frase “Lo important és participar”  ja no és vàlida per quan perds un partit de 50 punts, però tampoc vull que hi hagi nenes que comencin a deixar de jugar a bàsquet perquè no s’ho passen bé.

"En el món dels infants qualsevol cosa que facis és jutjada, aprovada o criticada. Això m’ajuda a millorar des de la crítica constructiva de l’alumne perquè la pròxima classe sigui millor"

4. Què t’aporten elles a tu?

Quan veig que es llancen a per cada pilota i s’esforcen per guanyar el partit, veig que la meitat de la feina ja està feta. L’altra meitat és la part tècnica, que s’aconsegueix repetint i insistint als entrenaments.  Veure que he estat capaç de transmetre aquest fet de no donar cap pilota per perduda ni cap partit per impossible em fa feliç, és com si ja hi hagués una part de mi en cada una de les 14 nenes. Bé, i quan guanyen m’alegren el cap de setmana i els meus amics em diuen que em faig pesat tant parlar d’elles.

5. Segur que tens mil anècdotes d’aquests anys com a míster. Alguna en especial?

Doncs la més curiosa ha passat fa poques setmanes. Ens enfrontàvem al líder i anàvem en quarta posició. Havia estat una setmana amb entrenaments no gaire bons i faltant molta gent, així que veia força difícil guanyar el partit. Com que quasi totes les nenes del meu equip tenen com a afició patinar amb patins de línia vaig dir textualment: “Si guanyem aquest partit vinc a patinar amb vosaltres al final de temporada”. Resultat final: Argentona 36 – 42 Sant Celoni… Aprofito per dir que si algú té uns patins del 47 es posi en contacte amb mi.

6. M’han explicat que de cada partit et fan una crònica de com ha anat la jornada. Explica’ns com se’t va acudir la idea i en què consisteix.

Crec que aquest és el millor exemple del que deia abans, una barreja entre diversió i competició. Cada setmana una jugadora té com a deure fer un dibuix/crònica en el que expliqui què va passar al partit anterior, que posteriorment serà penjat a la web del club. Se’m va acudir precisament plantejant-me com portar aquest tema de l’equilibri entre diversió i competició, ja que mentre la nena gaudeix desenvolupant la seva vena creativa i artística, pensa en allò que s’ha fet bé i malament en el partit anterior, i moltes vegades queda reflectit en el diàleg del dibuix o en l’acció representada. 

7. Quins són per tu els punts forts i els febles de l’esport escolar? I de l’esport federat?

A l’esport escolar com a punt positiu es podria destacar el fet que entrenes al pati on jugues cada dia però d’una manera més organitzada i seriosa; i com a punt negatiu el fet que no hi ha competició al cap de setmana i per tant no entrenes per mesurar-te a cap rival concret ni per escalar posicions dins una classificació.

A l’esport federat com a punt positiu destacaria el fet de formar part d’un grup de companys/es amb un objectiu comú, identificar-te amb els colors d’un club i aportar el teu granet de sorra perquè la cosa funcioni; i com a punt negatiu podria ser l’excés de competitivitat d’alguns equips d’alt nivell que, per assolir aquest objectiu comú, perden el respecte als seus jugadors i fins i tot els fan fora del club per portar-ne de millors.

8. Estàs estudiant Educació Primària. Què és el que et va atraure més d’aquesta professió?

Que a l’escola cada dia passa una cosa diferent: un dia decores les finestres amb boles de Nadal, l’altre dia cantes una cançó, o te’n vas d’excursió, és a dir, és més difícil caure en la monotonia de la rutina que en una oficina o un jutjat. Mai hi ha dos dies iguals a l’escola.

També el fet de substituir la figura del “jefe d’oficina pesat” que et recrimina els teus errors per l’alumne que t’aprecia i s’alegra de veure’t cada vegada que entres per la porta és un fet que m’ha fet decantar per aquesta professió.

9. Com veus l’ensenyament actual i què t’agradaria canviar o millorar?

Veig en el món de l'educació a molts professors cansats dels seus alumnes i enfadats perquè no els escolten, i crec que la culpa no és pas de l’alumne, sinó del propi mestre. Crec que aquí és on els professors i els que a la llarga ens endinsarem en aquest món hem de posar-nos a treballar. Hauríem de tenir present que els 30 alumnes de la nostra classe han d’estar molt actius i atents si volem que aprenguin una sèrie de continguts, i si no ho estan, el problema no és de l’alumne, sinó del professor, que no ha sabut trobar la manera de motivar-los.  

"El que m'agrada de l'escola és que cada dia passa una cosa diferent.  Mai hi ha dos dies iguals.  Veure que quan entres per la porta els alumnes s'alegren de veure't m'ha fet escollir aquesta professió"

10. Has estat fent pràctiques a la nostra escola. Quina valoració en fas?

Molt positiva. Al principi tenia molts dubtes perquè no sabia com m’adaptaria a l’escola, ja que havia estudiat al Cor de Maria i pràcticament no coneixia a ningú, però durant la meva estada he après moltíssim i he desconnectat dues setmanes de la burocràcia dels exàmens universitaris per viure més de prop el dia a dia de la meva futura professió. 

11. Potser és aviat per dir-ho, però amb quina franja d’edat t’agradaria més treballar a la llarga? Què destaques de cada cicle?

Em quedaria a Cicle Mitjà, que precisament és l’edat de les nenes que entreno. Basant-me en el meu equip de bàsquet, he pogut veure que a aquesta edat adquireixen molta coordinació i coneixement del cos, i tots més o menys ja comencen a tenir unes característiques diferents que els diferencien de la resta.

De Cicle Superior, que ho tinc a mà amb el Fem Equip (és un dels monitors del programa esportiu), m'agradaria destacar la seva maduresa excessiva, en part per culpa de la televisió.  Anys enrere a aquesta edat estàvem més pendents dels cromos i dels futbolistes i ara en canvi ja estan pendents de parelles, nòvios i affairs.

I de Cicle Inicial, que és a les edats on vaig estar fent pràctiques a aquesta escola, haig de dir que estic sorprès pel ritme de les classes i els continguts que aprenen. Jo pensava que seria com una etapa de benvinguda a Primària, però m’he quedat sorprès a l’hora de veure com de ràpid aprenien i les ganes que tenien de fer les coses bé.

12. Sabem que a part d’estudiar la carrera, fer d’entrenador i jugador de bàsquet i de monitor d’extraescolars, encara et queda temps per escriure en el teu bloc esportiu. Explica’ns una mica com va sorgir la idea i com està evolucionant aquesta proposta.

Bé, el nostre blog neix a partir del programa de ràdio que fem cada dilluns a Ràdio Sant Celoni amb l’Oriol Valentí i l’Adrià Draper, on repassem l’actualitat esportiva d’una manera còmica. A partir d’aquí creix la necessitat d’afegir un contingut audiovisual que a la ràdio no podem fer ús, com vídeos o imatges, i perquè amb només mitja hora de programa un cop a la setmana no podem repassar ni comentar tot allò que voldríem. Al blog ampliem la informació, expliquem curiositats, i repassem allò que passa durant un dia que no sigui dilluns i no podem comentar-ho a la ràdio.

13. Per acabar, i com vam preguntar-te fa molts anys, quin és per tu el secret de la felicitat?

Buufff… Sempre he pensat que les coses no s’aconsegueixen esperant que passin i, per contra, si s’aconsegueixen, mai és per bona sort o perquè algú t’ho hagi regalat, sinó perquè hi ha hagut un treball a darrere. La clau és jugar-te-la. Si te la jugues pots equivocar-te, pots fallar el tir de la victòria, pots perdre el cap, fer-te mal o fer el ridícul... Però si aprèns a viure d’aquesta manera, acceptant les conseqüències que això comporta, és molt probable que et sentis orgullós de ser qui ets, de fer les coses que fas i de seguir-te equivocant. Per mi aquesta és l'única manera de ser feliç, però no vull convèncer a ningú, perquè entenc que tothom té el seu propi secret.

A dalt, Pere Purrà (n. 7) amb el sots-21 del C.B. Sant Celoni, i a sota, fent d'entrenador al pre-mini femení